La concepció que engloba aquest model em sembla la millor avui per avui.

 Em sembla fonamental que per fi s'estableixi  com a punt de partida de la nostra societat, que totes les persones, siguin com siguin i  tinguin les capacitats que tinguin, tenen els mateixos drets i opcions per prendre les decisions sobre les seves vides.

Superar les concepcions anteriors sobre la discapacitat en les persones, és un repte que s'ha d'acabar d'assolint a curt termini. En aquesta linia la figura de l'AP ha potenciar el model de la diversitat i accelerat el procés d'autodeterminació d'aquest col·lectiu.

S'ha vist una evolució durant tots els models. Sort n'hem tingut que s'ha trencat aquesta mirada de que les persones que pateixen una diversitat venen donades perquè orígen religiós degut a l'orígen d'un pecat i que aquests havien de ser marginats sense contribuir en cap moment a la societat. 

Penso que a dia d'avui hem trencat moltes barreres i que hem fet una evolució partint del model inicial tot i així encara ens queda molt per recòrrer. 

Aquest mòdul ens ensenya l'evolució al llarg dels anys en referència a les persones amb diversitat funcional.

És molt trist de pensar que durant segles aquestes persones han estat marginades per la societat, apartades de les seves families, privades dels seus drets i excloses del món.

Per sort, en els temps que vivim, la manera de mirar les persones ha canviat. No es mira la seva discapacitat, sinó que es mira, les seves capacitats. Encara que hi ha molta feina a fer, per part de la societat, la millora és significartiva si mirem enrrera. 

Personalment, crec que les persones ens les hem de mirar de manera holística, i no per parts. Si ens mirem com un tot, és llavors quan descobrim la realitat de cada persona.

La figura de l'AP del qual ara es parla, crec que és una figura molt important, tan per la persona que ocupa aquest lloc, com per la persona que rep aquest servei.

Tenint clar el que significa ser AP actualment, si miro enrrere, i observo el meu voltant, aquesta figura, sempre hi ha sigut.

Eren les mares, les avies, les tietes, etc, normalment dones que betllaven pel benestar del seu familiar, encara que no tenien o no tenen un sou remunerat, son invisibles a la societat i normalment pateixen molt de cansament, ja sigui físic o mental, o els dos estats a l'hora. 

Actualment, l'AP es regirà en les necesitats de la persona cogestora, essent aquesta la responsable de les decisions de la seva vida, i no l'AP el que decideixi per ella, com potser moltes vegades passava.