Ser diferent en una societat pot sensibilitzada suposa problemes socials, psicològics... Cada persona és diferent i no ha de canviar per ser com la resta sino que s'han de trobar maneres de que tothom estigui inclós a la societat sigui com sigui. Per això és bo parlar-ne.

Ser diferent en una societat poc sensibilitzada, genera exclusió. És a dir, les persones busquen canviar a aquella persona que és diferent, fent que se li adopti una personalitat que aquesta no té. Si la persona amb discapacitat no s'adapta a la societat, malauradament aquesta serà exclosa.
Crec que cada persona és diferent i no s'ha de canviar per la resta, sinó que s'han de facilitar els mitjans adequats perquè tothom se senti inclòs i no discriminat.
La solució òptima és conscienciar a la societat que les persones amb discapacitat no són diferents de la resta i que tenen els mateixos drets que tots i totes nosaltres. Per tant, si hi ha algú o alguna que té problemes per incloure's, s'ha de debatre què fer, pel fet que d'aquesta manera es viurà millor en societat.

Ser “diferent” en una societat poc sensibilitzada crea una desigualtat social on aquestes persones s’acaben sentint molt aïllades. Moltes vegades és la societat qui posa barreres o no col·labora amb les eines i recursos adequats i això emfatitza aquesta diferència.
Les persones que son “diferents” no han de canviar per ser com ningú ja que al final tots som diferents i la diversitat entre nosaltres no s’ha de veure com un punt negatiu, i en aquests casos, es la societat i l’entorn qui s’ha d’adaptar a aquestes diferències.
Personalment em sembla bé que es debatin els problemes amb la finalitat de ser una societat més inclusiva però sempre i quan hi hagi una comunicació directa amb les persones que són “diferents” per tenir en compte les seves necessitats i no decidir per decidir.

Para mí supone que no es la persona distinta la que tiene que cambiar es nuestra sociedad siendo así pues sensibles ayudando a que estén y se sientan muy bien integrados en la sociedad por tanto la sociedad siendo sensible se pueden ASER las cosas en igualdad de todo lo que en esta vida se pueda compartir en igualdad de condiciones

SER DIFERENT en una societat poc sensibilitzada vol dir que sempre has d'estar justificant els teus desitjos i necessitats, i que moltes vegades es pensin que ni tan sols tens segons quins desitjos o necessitats (o que els invalidin perque no son la norma) i per tant, primerament, hagis d'identificar-ho. Un cop identifiques el que vols i el que necessites, cal comunicar-ho, perque l'entorn ni ho contemplava, i esperar que creguin que NO VOLS CANVIAR tu, sino trobar les eines necessàries EN COMUNITAT que et poden fer el servei per paricipar de la comunitat, tenint-te en compte a tu, no que decideixin per tu.

Penso que ens equivoquem quan donem per fet que hi ha gent que és diferent, crec que la pregunta en si que aquí es planteja és un indicador molt clar d’això. Parlem de diversitat en un context inclusiu i, per tant, entenc que tots i totes ens hem de sentir part d’aquesta diversitat sigui quina sigui la nostra condició. Si acceptem socialment que hi ha gent diferent, és clar que aquestes persones a les que s’encaselli com ha diferents se sentiran excloses. La inclusió s’ha de produir des de tots els àmbits.

1: que la gent et miri,i et tracti diferent,i que li costi comprendre que potser nesesitis mes temps ,o fer les coses de forma diferent
2si i no les persones am discapacitat san de esforca al maxim per poder fer les coses dins les seves posibilitats, pero el reste tamb a dentendre que potse no podemn fer les mateixes coses o potser de forma diferen
3 si i tan es importan que se sapiga les nesesitats de cadascu i el reste pugui fer el possible x adaptarles

me parece correcto que todos vean este video para que se den cuenta de que NO son las personas con discapacidad las que tienen que cambiar sino el resto.

La societat actual està poc sensibilitzada envers aquelles persones que utilitzen sistemes de comunicació i/o desplaçaments poc habituals i diferents de la norma. Per a la gran majoria de membres de la nostra societat, tractar amb algú “diferent” no és un acte habitual, i amb freqüència desconeixen els recursos i les possibilitats comunicatives amb els quals compten les persones amb discapacitat o diversitat funcional.

Ser diferent suposa una exclusió amb problemes per que despres es mes dificil per adaptar-se i a vegades fa que la societat no ajudi.
Per res cada un es com es i es te que respectar
Si,perque es la obligació de la societat per tant despres prendre mesures en tota situació que es doni.

SER DIFERENTE EN LA SOCIEDAD , ES NO SER ACEPTADO, NO EXISTE LA POSIBILIDAD DE CAMBIAR PARA ENCAJAR EN EL RESTO.

Para mí, no es la persona la que ha de adaptarse... cada persona es diferente, no ha de encajar en un único molde. Es importante que todas las personas estén incluidas.